Núria Giménez Serra va néixer a Badalona el 8 de Setembre del 1950.
Ens hagués encantat que aquest text l’hagués escrit l’Arlet, la Clara i el Pau perquè estem segurs que haguessin escrit el mateix que vam fer nosaltres per la iaia. Ereu iguals d’atentes, discretes i sabíeu estimar com ningú.
Des de la discrecio sempre ens has cuidat, sempre patint en silenci i deixant-nos fer la nostra. No recordem ni un sol retret ni una sola lliçó de vida.
Només volem que sàpigues que mai ens ha importat que no sapiguessis anar amb bici perquè ens en vas ensenyar a nosaltres. No t’agradava esquiar, però ens estiraves perquè féssim cunya. Aquesta era la teva generositat. Gràcies per fer els millos arrossos del món. Cada cop que en fem un, hi tirarem la melsa perquè era el nostre secret.
Has sigut la millor mare del món. Sempre has estat al nostre costat escoltant-nos, rient, plorant… Un dia ens vas dir que com a mare t’agradaria no veure la teva filla patir però això havia sigut impossible. Volem que estiguis tranquila perquè ens cuidarem més que mai.
Quan et fas gran perds una par de la relació amb els pares, però d’alguna manera la recuperes al veure els pares fent d’avis amb els teus fills. Ens encantava sentir com la Clara i el Pau ens explicaven que havien jugat amb l’àvia perquè ens feia recordar que un dia ho havia fet amb nosaltres (ens hagués encantat poder-ho sentir de l’Arlet també). Cada dijous quan els veníem a busar a casa vostra intentàvem espiar-vos una estona per tornar-nos a sentir petits.
Molts cops ens havíem preguntat com un tiu com el pare havia enamorat una noia com tu. Erem fans de la vostra relació de respecte i de cuidar-vos l’un a laltre en aquesta segona joventut que us havíeu muntat.
No sabem si es pot estar més trist però sense cap dubte avui és el dia més difícil de la nostra vida. Sabíem que això algun dia passaria, però teníem ganes de veure’t com una iaieta de veritat i has marxat sent jove i guapa per sempre.
Una de les pors que ens queden és pensar que l’Arlet, el Pau i la Clara no se’n recordaran de tu. Però et podem assegurar que els recordarem cada nit qui era la millor avia i mare del món.
Et trobarem molt a faltar mare, molt!
No es pot fer cap tipus de ceremonia, però d’alguna manera volíem recordar aquest dia amb tots vosaltres, això seria el que hauríem llegit. Podeu deixar els vostres missatges que guardarem com a record per sempre.
Laia, Roger i Robert
La millor mare i àvia del món 
Em sap molt greu, Laia. No tinc paraules de consol en un món no acabo de comprendre. Però el sofriment sempre fa mal i en aquest sentiment també t’acompanyo.
M'agradaM'agrada
Ostres Laia… és un escrit preciós. No tenim paraules perquè no ens podem ni imaginar el q deus estar passant en aquest moment. Del que estem segurs és que et pots sentir afortunada d’haver tingut la millor mare i àvia del món. Molts ànims i una abraçada ben forta per tu, el teu pare i el teu germà.
Pel que necessitis…😘😘
Nacho i Anna
M'agradaM'agrada
Ho acabo de saber,fa temps que no ens veiem però havíem treballat juntes molts anys, passavem plegats vacances. Hem sigut bons amics .
El temps ,la vida ens ha anat separant Roger ,Laia .no tinc paraules una forta abraçada, em teniu al vostre costat .truqueu _m’he.
M'agradaM'agrada
Laia acepta mis condolencias😥
Un abrazo fuerte a tí y a tu padre.
M'agradaM'agrada
Muy bonito y conmovedor Bruno, super bonito!! Mucho animo😘😘
M'agradaM'agrada
Precios!
Tenim la gran sort d’haver pogut coneixer-la i compartir amb ella un dels dies de festa mes importants per vosaltres, la festa major de castellterçol on ella feia sentir-nos tant a gust, acollits a casa vostre compartint casa, menjar, festa i el seu gran cor. La seva bondat, amabilitat, generositat i simpatia no han passat desapercebudes per nosaltres. Us acompanyem en aquest dol tot i la distància física i preguem pel seu descans i la vostra pau! Una forta abraçada! Us estimem molt!! 😘😘😘
!Las postales de los niños para Laia y para ti en estos momentos tan duros y difíciles!
Con muchísimo cariño recordando lo amable, bondadosa, servicial, cariñosa, atenta, agradable, simpática que ha sido Nuria con nosotros. 🙏
Dibujo de Oscar (su avión ✈️ y un corazón ❤️)
Dibujo de Samuel, vosotros y Arlet, tristes y el otro todos con Nuria tristes por su pérdida.
Nuria dice: Laia jo me’n recordo que preniem un gelat amb ella. També era molt amable.
Emma dice: Laia mira-ho pel canto no, tranquila nosaltres tambe estem així (tristos). Recorda que la mort es l’últim pas de la cadena de la vida. Ha mort però… l’Arlet ha nascut. Veus que tot te solució. Jo tinc por i ara molta mes no per mi, sino pel meu pare. El covid 19 no m’agrada com tothom. Les llagrimes son com la pluja i el que et tranquilitza es el paraigua.
!!Os queremos muchisimo!!
!!Muchos ánimos!!
M'agradaM'agrada
Roger em sap molt greu. Tot l’equip Sadako cuidarem molt la Clara.
Et deixo un poema de la Rosa Leveroni, era cosina de la meva àvia, i el vam llegir quan va faltar el meu pare. El trobo preciós.
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
Vulltan sols el mantell d’un trks de cel marí;
Vull el silenci dolç del vol de la gavina
Dinuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’oliverad’argent, un xiprer més ardit
I la rosa florintal bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau un bri d’herba només de la divina pau.
M'agradaM'agrada
No tinc paraules de consol. Es un escrit molt bonic i la mare n’estarien molt orgullosa com sempre ho havia estat quan parlava de vosaltres. Una abraçada ben forta per la Laia, Roger i Robert
M'agradaM'agrada
M’és impossible acomiadar-me, la nostra Núria sempre hi serà en el nostre grupet quedem per dinar.
A reveure bonica
M'agradaM'agrada
Roger, no sé si el que escric t’ajudarà en a tu o fins i tot a aquells que aquest dies acomiaden calladament a algú molt estimat. Si és així, objectiu aconseguit.
A vegades i conforme m’he anat fent gran em passa més sovint, en ve al cap el no poder compartir amb els pares o germans que ja han marxat allò que estic vivint amb els meus fills o amb la Dolo i ara que estic fent l’arbre de la família, un munt de coses que els hi preguntaria i que no ho vaig fer per timidesa, per vergonya o per pensar que la vida es llarga i ja hi haurà el moment de fer-ho. I se’n van sense avisar…
Aquets dies de confinament donen per llegir aquells llibres que vas deixar per un altre moment. Estic llegint l’últim llibre d’en V. Amela i d’ell en trauré algun paràgraf.
“Morir-se era allò?… en un llit solitari, agonitzar sense una mà a prop, sense saber que una filla i un net et miren darrere d’un vidre? Això per mi es una derrota. Això es perdre”.
Tot seguit escriu com Joan Perucho somiava la seva mort. “ estan al llit, al davant d’una finestra oberta on una merla canta la cançó “El viatger” de Shubert”. Aquesta .és mes dolça encara que sigui trista per la buidor que ens deixa. Queden els records, i allò que ens han ensenyat. Hi ha cops que em veig fent allò com ells feien i que nosaltres els hi retrèiem amb “carinyo”. Aquest és els seu testament com també ho son els possibles dibuixos de la Clara i el Pau.
Rebeu una forta abraçada
M'agradaM'agrada
Roger i Núria,
sou amics que marquen, sempre generosos i de tracte afectuós. Segur que ve del que heu rebut de casa. La llavor que va sembrar la teva mare Roger, ha donat els seus fruits.
Pensem molt en vosaltres i en la teva família Roger, i esperem amb ganes el dia que us poguem fer una abraçada llarga i dolça. Us estimem.
M'agradaM'agrada
M’ha emocionat molt!! Preciós!!
M'agradaM'agrada
Amic Roger,
No tenim paraules per poder consolar la tristor que sents per la pèrdua de la mare. Sempre has estat al nostre costat en els moments importants de la nostra vida i també en aquells que són tant dolorosos com aquest. I aquest acompanyament que sempre ens has donat és fruit dels teus valors, els quals molt encertadament la teva mare t’havia tramès. Malauradament, la situació que estem vivint és tant injusta que ni tan sols podem estar físicament al teu costat per donar-te una d’aquelles abraçades que tant ens uneixen. Una d’aquelles abraçades que sense ni tan sols parlar, ens diu allò que pensem. Una abraçada d’aquelles que quan fa temps que no ens veiem fa que de cop i volta ens tornem a sentir molt a prop. Una abraçada d’aquelles que ara mateix és més necessària que mai i no podem fer-la físicament. Però malgrat això, et donem a tu i a tots els teus el major escalf, energia i consol per poder seguir lluitant. Us estimem.
Mireia i Jordi
M'agradaM'agrada
Estimada Núria, la teva esbojarrada idea de venir a treballar a Mollet em va permetre compartir amb tu uns anys deliciosos, a més de treballar ( i molt) amb la teva rigorositat, exigència, professionalitat, però també l’alegria, la tendresa, la generositat, em va obrir una finestra a la vida de la teva família, veient com el Roger i la Laia creixien i s’obrien camí cap a la vida adulta, amb un exemple del que una mare ha de fer, acompanyant-los. També dels teus viatges familiars, de les teves partides, i d’algun sopar amb els amics a Castellterçol que acabava de manera inesperada.
Històries, anècdotes, lliçons de vida que m’han acompanyat aquests anys i que seguiran sempre recordant-me com n’ets d’excepcional.
Gracies Roger i cuideuvos molt
M'agradaM'agrada
Hola Laia,
M’ ha arribat el teu emocionant escrit fet des del cor. T’ acompanyo en el sentiment i ho faig sapiguent el dolor pel que esteu passant tota la familia. Se que es una barreja de dolor, rabia, impotencia i en el meu cas inclús culpabilitat, entre molts altres sentiments indiscreptibles. Jo vaig veure a la meva mare el día 12 de març a la residencia pensant que allá sería la persona mes protegida de la familia ja qué la confinaven en principi 15 dies. Ja era difícil no veure a la meva mare durant tot aquest temps, pero abans era la seva seguretat. Aquest dilluns va morir de Coronavirus. Ha estat una setmana horrible, la meva mare lluitant per la seva vida sola, sense les seves filles ni gendres ni nets ni besnets, ningu. Jo a casa sense res a fer ,a 10minuts d’ella i no poder veure-la, hi ha mes impotencia?. Va ser una guerra diaria per enviar-li missatges de veu i videos dient-li quant l’estimem, que estavem amb ella al seu costat, que no estava sola i que en breu ens tornariem a veure per celebrar el seu aniversari, que els va fer durant el confinament. Laia, entenc perfectamente el que sents, cada sentiment que descrius. Nosaltres no voliem aquest acomiadament per la nostra mare, fa massa mal pero tinc clar que quan el dolor no sigui tan intens, em quedaré amb tots els anys bonics al costat d’ella,
Ens va donar tant d’amor
incondicionalment que tinc molta feina per recodar moments compartits que m’han colpit i els tenía en l’oblit. Aquests darrers 15 horribles i desesperants dies no podrán mes que tota una vida d’amor que ens han donat.
Rep un fort petó per a tu i la teva familia. I una ràpida millora pel teu pare.
Maribel
M'agradaM'agrada
Sílvia Elias
No us conec però entenc molt bé el vostre dolor pel fet de perdre els pares. Si ja és dolorós el fet de perdre’ls no em puc ni imaginar no haver pogut estar amb ella per acompanyar-la. He llegit que era una dona fantàstica , generosa i que us estimava, molt, es nota i es desprèn de les vostres paraules amarades d’amor. No hi ha consol però poder si us podem oferir una mica de caliu per acompanyar-vos en aquests moments. Heu tingut molta sort de tenir una mare com ella i de guardar tants bons records, us asseguro, us acompanyaran cada dia de la vostra vida. Us sentireu dir…la mare deia, la mare ho feia així, la mare ara diria…En fi, permeteu-me que us faci una abraçada. Cuideu-vos.
Sílvia
M'agradaM'agrada
M’ha arribat el vostre escrit i m’he quedat amb un nus a l’estómac. La vostre mare era clienta de la petita merceria de barri on treballo. La meva mare i jo ens enrecordem molt d’ella. Era una persona amable, agradable, amb qui passaves una bona estona xerrant d’una cosa o d’una altre. Sentim profundament la seva pèrdua.
Elsa
M'agradaM'agrada
El nostre condol per tota la familia Roger, us acompanyem al sentiment en aquets moments tant complicats. Segur que la mare alla on estigui pot gaudir d’aquestes paraules i esta orgullosa de tots vosaltres. Una abraçada molt forta (Ruben, Mariona, Eric i Pol)
M'agradaM'agrada
Una gran companya de feina.
M'agradaM'agrada
Tinc molt bon record de les estones passades a casa vostra quan erem petites Laia. Molts ànims a tots. Estic segura q tu i el Roger també sabreu ser un gran exemple pels vostres fills. In petó molt gran.
M'agradaM'agrada
Gràcies per ser una bona companya de feina i millor persona!!
Bon viatje Núria
M'agradaM'agrada
Familia…lamentem molt la pèrdua de la mare i us acompanyem de cor en aquests difícils díes.
Núria, no vaig tenir la sort de conèixer.te però sí d’escoltar, per part de la teva filla, la dolçor i estima que sempre has donat a la teva familia i que sempre més els acompanyarà a tots.
L’amor perdura per sempre…💕
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Roger, Laia i Robert,
En Borja i la seva família us fem arribar el nostre condol per a tota la vostra família.
Rebeu el nostre sincer carinyo.
M'agradaM'agrada
Roger,
Amb en Borja, us enviem aquestes paraules, fetes amb tot el nostre carinyo, per a tota la vostra família.
Hem tingut la immensa sort de trobar-nos a la vida. Ens hem ajudat a construir-nos forts, segurs i alegres, gràcies a la sòlida companyia, que ens hem anat fent dia a dia.
La preciosa escola Sadako ens va presentar. Sortosament.
Aquella amistat i tendresa, forjada entre pares i mares, fills i filles, i els membres de l’escola van fer que fossin uns preciosos anys, que ens van ajudar a créixer com persones bones, generoses, capaces d’agrair tot allò que havíem rebut i, capaces de retornar-ne els seus fruits, com a més gent, millor.
Sentim amb tot el cor la pèrdua de la Núria.
Amb el seu carinyo, vam poder sentir-nos estimats.
Amb el seu sonriure, vam poder sentir serenor.
Li agraïm aquests valors, que han contribuït a poder forjar-nos amb acompanyament, pau i alegria, i que portarem sempre amb nosaltres.
Rebeu el nostre sincer afecte,
Borja, Montse i família.
M'agradaM'agrada
Hemos coincidido los últimos años de su vida laboral, excelente compañera y amiga. Os puedo decir q nunca he visto a nadie más orgullosa de sus hijos. Siempre la recordaré
M'agradaM'agrada
Molt adolorida després de una cosa així tant sobtat, al parlar amb ella per telèfon,
Quedant per parlar la propera vegada…
I de cop, en pocs dies ja no hi és.
El meu condol a la família i tothom que com jo, amics de fa temps que coneixiem
La exelent persona que sempre ha estat la Núria.
La trobarem moltíssim a faltar.
M'agradaM'agrada
Roger, volíem donar-te a tu i a la teva família el nostre condol més sincer. És un plaer per nosaltres poder compartir el dia a dia amb professionals com tu. Una abraçada i esperem veure’ns molt aviat.
M'agradaM'agrada
Molt trist per tots però encara més per la familia
M'agradaM'agrada
A la Núria la vaig conéixer fa molts anys quant treballavem a DGAIA, però com que jo sòc de Moià i la Núria i el Robert estiuegen a Castellterçol, de tant ens trovàbem, fa un parell d’estius ens vem trobar a Moià i amb quin orgull en van fer saber k eren avis! encara me’n recordo quan la Núria explicava coses dels seus fills, del Roger i de la Laia! la Núria era encantadora,divertida, positiva,genial, treballadora…un infinit d’adjectius! sempre recordaré la seva rialla…Robert, Roger, Laia cuideu-vos molt i cuideu molt als petits!
M'agradaM'agrada
No puc tenir millor record d una persona com la Nuria….la seva imatge la tinc lligada a un somriure permanent ,a una proximitat difícilmente superable…en els bons momentos i en els dolents….Sempre.
El meu profund condol a tots vosaltres…
M'agradaM'agrada
El meu record entranyable d’uns temps que vam compartir en un equip de feina. Una forta abraçada a tota la família i especialment a tu Robert, ho sento molt
M'agradaM'agrada
Estimats Robert, Laia i Roger,
Des de la distància una abraçada ben forta i molts ànims.
Amb la Núria m’uneixen anys de feina i molts records a l’Espígol, on vam passar tants bons moments, i a l’Esperança. Anys de complicitats compartides i de creure en la feina ben feta pel futur de les noies del centre.
Converses, sopars, xerrades…
Treballar amb la Núria era fàcil i d’ella en vaig aprendre molt.
Una gran persona i una gran professional!!!
M'agradaM'agrada
Núria, estimada, et recordo tant aquests dies, el teu somriure, el teu taratnat. Et dedicaves als teus amb tant d’amor, mai et queixaves i assumies les responsabilitats amb naturalitat. Erem del grup de les sirenetes, unes companyes que anàvem al gimnàs, per riure, xerrar i trobar-nos. Sempre ens cridaven l’atencio per les nostres rialles. Segur que hi ha un espai on les persones com tu viuen més enllà. Estic segura que tu, vius i viuràs sempre, amb els teus, amb la teva família, els teus fills, els nets i el teu company de viatge. Gràcies amiga!!
M'agradaM'agrada
Familia, he tingut relacio amb la Nuria molts anys, ha estat una amiga i una gran companya de feina.Durant anys al sortir de la feina, abans que es jubiles, anavem al maritim, eren tardes que no paravem de xerrar i riure! De l’arros de la Nuria dono fe que el feia per llepar-se els dits i ella m’explicava que la vostra avia feia uns canelons immillorables!! La trobarem a faltar moltissim , pero en el nostre cor sempre tindrem el seu record i sommriure
Molts petons!
M'agradaM'agrada
Una abraçada cordial per al meu amic Robert, tot desitjant-li coratge per recuperar-se i per superar l’absència de la Núria i anims tambe als fills i nets.
M'agradaM'agrada
El vostre escrit em porta molts records.
Vaig treballar molts anys amb ella erem referent i coreferent dels mateixos equips EAIA a la DGAIA. Em va afiĺlar, sempre ho deia en broma… em cuidava… em donava la calma que la joventut necessita en determinats moments. M’explicava de les vostres vides. De l’orgullosa que n’estava… Vam riure molt , també ens vam acompanyar en les situacions difícils. Però el que més recordo, com molt bé dieu, és del respecte, ni un retret ni una lliçó de vida. Sempre comprensiva i molt empatica.
Em va recolzar quan vaig voler volar i això ens va dur a deixar de treballar juntes…
Però la vaig veure tan feliç amb els seus néts!!!
Laia la teva mare et va fer un vestit utilitzant el model d’un que duia jo, t’enrecordes? És d’estiu i té un foradet darrera.
Molts records… molts moments que les paraules no poden explicar.
Tampoc tinc paraules per acompanyar-vos en aquests moments tan durs, de tanta impotència, de tan dolor.
Només dir-vos que hi ha persones que deixen petjada i la vostra mare quedarà present en moltes de nosaltres.
Una forta abraçada.
Loida.
M'agradaM'agrada
Colpida per la notícia encara… No me’n sé avenir .
M’he emocionat llegint el que heu escrit de la vostra mare i m’han vingut al cap alguns records que vull compartir amb vosaltres.
Si una etapa professional m’ha marcat a la vida, és la viscuda a l’Espígol amb la Núria, la Dolors i tot el grup d’educadors. Moments de gran intensitat, alguns complicats, altres de molta alegria.
Era quasi el meu inici professional i he de dir que vàrem fer un gran equip tots plegats allà.
Vaig aprendre molt de la Núria. Transmetia serenor i seguretat, que en molts moments era molt recomenable. Era estricta i bona professional. El seu despatx de psicòloga era el racó de les consultes, dubtes, inquietuts i projectes .
Després vàrem fer camins diferents, però ens seguíem retrobant ja fos a dgaia, o a altres indrets compartint esmorzars, dinars o sopars amb la Dolors i també amb la Consol.
Si, jo també la recordo amb un somriure i una rialla que era encomanadíssa.
Recordo quan parlava de vosaltres, dels seus estimats fills, del que fèieu i també recordo quan parlava de sa mare, la vostra àvia i dels seus famosos canelons que la obligàven a trencar el règim que a vegades volia fer.
Especialment em ve al cap quan la Laia va acabar els estudis de magisteri. Estava molt satisfeta de la seva filla i molt contenta.
Recordo quan parlava dels seus plans de jubilació i de fer estades més llargues a la casa de Castellterçol, on s’hi sentien els vostres pares tant a gust
La recordo en una sortida que vàrem fer amb els de l’Espígol a Font Romeu…Encara no sé com vaig aconseguir baixar amb ella aquella pista vermella, per mi era negra i plena de bamps. He de dir que per ser que no li agradava esquiar, dieu, ho feia prou bé crec!
Si, la recordo i la recordarem molt perquè ens ha deixat una forta petjada tal com queda demostrat en tots els escrits que hem fet els seus companys de feina i els seus amics i familiars.
Podeu estar molt orgullosos de la vostra mare Laia i Roger.
Espero que aquests escrits us ajudin a recordar i que pugueu, en algun moment,fer un lleuger somriure.
Trobarem a faltar a la Núria,
ben segur que la trobarem a faltar. Massa dur i massa dolor ara mateix.
Un petó i una forta abraçada per tots vosaltres.
Cuideu-vos molt . Un petó al Robert
M'agradaM'agrada
Robert I família, fa molts anys que vaig coincidir amb la Núria en l’Espígol.
A partir d’aquell moment, vam prendre camins diferents, però no per això han quedat en l’oblit.
Personalmente tinc un molt agradable record de la Núria i d’aquella época i assabentar-me de la seva partida, m’ha ocasionat un sentiment de pérdua com no em podía imaginar.
Em quedo amb la sort que vam tenir de compartir amb ella, una part de la nostra vida.
Un petó i una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
La seva lluminosa rialla, la seva alegria de viure, la seva frescor i bon sentit en encarar les dificultats, és el record que em queda de la Núria en el temps que vam ser companyes de feina al Servei d’Acolliments Familiars.
Vaig topar fa poc amb les fotos del sopar de comiat, segur que estan per casa, si no fos així em podeu contactar.
El meu condol i el desig que el vostre pare, a qui també vaig conèixer fa molts anys, es recuperi.
M'agradaM'agrada
Laia i família, no coneixia a la vostra mare i esposa, “a la Núria”. Ha fet un viatge molt curt en el tren d’aquesta vida, però segur que a totes les parades que anava passant us ha deixat una llavor que heu anat sembrant per fer-vos madurs i arribar a ser pares dels vostres fills i dels seus nets. Laia a tu et conec, no hi ha paraules que consolin aquests moments, però si que tens un pare, un germà amb la seva parella i en Bruno que podeu parlar d’ella, tenir-la present i gaudir del bons moments que segur que son moltíssims. Una dolça abraçada plena de sentiment.
M'agradaM'agrada
Avui fa un mes que ens vas deixar i jo encara no m’ho crec. Et trobo molt a faltar i penso amb les coses que haviem arribat a fer…. Sort en tinc de la teva família, és tan maca! En pots estar ben orgullosa. T’enyoro tant… Molts petons
M'agradaM'agrada
Ahir,10 del vespre,era al balco de casa,vaig mirar el cel i entre nuvols apareixien estels i el meu pensament va anar cap a tu,Nuria.Encara no me’n se avenir i t’anyoro…Desitjo que la família estigueu bé i us envio la meva millor energia.Una abraçada!
Sílvia MS
M'agradaM'agrada
Família Rosell Piella
Núria, tu sempre em deies que no havies tingut germanes, però que la nostra relació amb els anys et feia sentir que jo era la teva germana petita. Feia 33 anys que érem amigues!!! Fins i tot quan anàvem de vacances junts a Menorca, la gent estava convençuda que ho érem. Sempre et deien: “La teva germana!!”
Físicament ens assemblàvem una mica, i de manera de ser i de caràcter t´he de dir que m’assemblava més a tu que a les meves germanes..
Últimament no ens vèiem tant perquè totes dues havíem augmentat la família, i jo no podia viatjar tant com vosaltres per circumstàncies personals, però quan ens vèiem sempre teníem el mateix sentiment de benestar, d’estimar-nos com sempre, de posar-nos al dia, i d’explicar-nos totes les nostres coses. Sempre passàvem una estona molt molt agradable.
Quan jo estava trista, tu ho notaves de seguida, i quan estàvem soles parlàvem amb tota la sinceritat del món. La nostra relació era tan sincera i maca…
Quan vaig saber que ens havies deixat, vaig plorar molt, i em passava el dia mirant les fotos dels viatges que havíem fet junts, dels dinars, de les festes celebrades, etc. Fins que vaig decidir que els bons moments que havíem passat juntes ho compensaven tot, i que tots els records que tinc “no tenen preu”.
Així que cada dia penso una estona amb tu i això em consola moltíssim. Sempre seràs amb nosaltres. — ROSER
Robert, Laia, Roger: de part de tota la nostra família, inclosos els nostres fills Anna i Joan i respectives parelles, us enviem una forta abraçada. Volem que sapigueu que sempre tindrem la Núri en els nostres pensaments. Ha estat una gran amiga i una gran persona. Mai podrem oblidar de tots els moments viscuts junts. Tenim moltes ganes de veure’us. La recordarem i l’estimarem sempre!!! —- ESTEVE
M'agradaM'agrada
Ens varem coneixer a Tunisia. Tots joves , els nens petits i primer que recordo de tu es el teu bonic somriure. Hem esquiats juntes, hem fet sopars i dinars i mai va depareixer el somriure. Estic segura que desde alla a on ets el teu somriure seguira brillant i ajudant als demes.
Ets l exemple
A seguir x molts. Sempre et tenim present bonica.
M'agradaM'agrada
Markets
M'agradaM'agrada
invoice
M'agradaM'agrada
24 hour
M'agradaM'agrada
panel
M'agradaM'agrada
Sports
M'agradaM'agrada
reboot
M'agradaM'agrada
Euro
M'agradaM'agrada
parse
M'agradaM'agrada
Health
M'agradaM'agrada