La millor mare i àvia del món

Núria Giménez Serra va néixer a Badalona el 8 de Setembre del 1950.

Ens hagués encantat que aquest text l’hagués escrit l’Arlet, la Clara i el Pau perquè estem segurs que haguessin escrit el mateix que vam fer nosaltres per la iaia. Ereu iguals d’atentes, discretes i sabíeu estimar com ningú.
Des de la discrecio sempre ens has cuidat, sempre patint en silenci i deixant-nos fer la nostra. No recordem ni un sol retret ni una sola lliçó de vida.

Només volem que sàpigues que mai ens ha importat que no sapiguessis anar amb bici perquè ens en vas ensenyar a nosaltres. No t’agradava esquiar, però ens estiraves perquè féssim cunya. Aquesta era la teva generositat. Gràcies per fer els millos arrossos del món. Cada cop que en fem un, hi tirarem la melsa perquè era el nostre secret.

Has sigut la millor mare del món. Sempre has estat al nostre costat escoltant-nos, rient, plorant… Un dia ens vas dir que com a mare t’agradaria no veure la teva filla patir però això havia sigut impossible. Volem que estiguis tranquila perquè ens cuidarem més que mai.

Quan et fas gran perds una par de la relació amb els pares, però d’alguna manera la recuperes al veure els pares fent d’avis amb els teus fills. Ens encantava sentir com la Clara i el Pau ens explicaven que havien jugat amb l’àvia perquè ens feia recordar que un dia ho havia fet amb nosaltres (ens hagués encantat poder-ho sentir de l’Arlet també). Cada dijous quan els veníem a busar a casa vostra intentàvem espiar-vos una estona per tornar-nos a sentir petits.

Molts cops ens havíem preguntat com un tiu com el pare havia enamorat una noia com tu. Erem fans de la vostra relació de respecte i de cuidar-vos l’un a laltre en aquesta segona joventut que us havíeu muntat.

No sabem si es pot estar més trist però sense cap dubte avui és el dia més difícil de la nostra vida. Sabíem que això algun dia passaria, però teníem ganes de veure’t com una iaieta de veritat i has marxat sent jove i guapa per sempre.

Una de les pors que ens queden és pensar que l’Arlet, el Pau i la Clara no se’n recordaran de tu. Però et podem assegurar que els recordarem cada nit qui era la millor avia i mare del món.

Et trobarem molt a faltar mare, molt!

No es pot fer cap tipus de ceremonia, però d’alguna manera volíem recordar aquest dia amb tots vosaltres, això seria el que hauríem llegit. Podeu deixar els vostres missatges que guardarem com a record per sempre.

Laia, Roger i Robert